Balansi no s’ha pogut escriure amb c.

Potser es un mal comensament, però no s’ha descobert mai res fent cas de les senyals.

He intentat sintetitzar al màxim la idea que em va empényer a comensar a dibuixar. 

Reseguint un fil invisible que feia que totes les il.lustracions tinguessin sentit (per mi) l’una al costat de l’altre.

N’havia acumulat moltes, a llapis, esbossos, en blanc i negre, i a color, amb pintura i digitals, però mai fins ara hi trobava un discurs, ni es parlaven ni s’escoltaven les unes a les altres.

Trobar el vehicle en el que penjar les maletes i apretar l’accelerador mola, sincerament.

Per això ara tota la murga dels sobrets, la pàgina i l’Instagram, les xerrades a la copisteria,  les nits fent agendes que s’autodestrueixen quan surt el sol, les correccions, les pors, les alegries senzilles i les gordes.

I perquè al final, la idea és oblidar-me de tot això i que a partir d’ara te n’ocupis tu.